Skip to content

Paisatges mínims: una fulla de col

19 gener, 2012

Sempre m’he demanat perquè damunt qualque fulla ses gotes d’aigua queden com a de mercuri. Deu ser qualque cosa de sa tensió superficial, que deu ser molt tensa o molt superficial o ambdues coses. Es cas és que queda bé.

Una fulla de col

Jardí botànic de Washington

12 Octubre, 2011
tags:

Vaig anar a Washington a principis d’any, i no sabia que hi ha un jardí botànic devora el Capitoli. La meva acompanyant va demanar a l’entrada si era gratis. Me va agradar la resposta de la funcionària: No és gratis, senyora. Està pagat amb els seus impostos. Un bon exemple pels temps que corren.

Aquí pots veure les demés fotos.

.

Paisatges mínims 2: arbret i cactus

6 Setembre, 2011

Arbret i cactus

Hi ha coses que són maques només vistes de prop. Vols veure com és d’enfora? Mira-ho aquí.

Oximoron surrealista a Libia

4 Setembre, 2011
Notícia a El País:
Aunque todo está por decidir, el programa esbozado por el CNT establece que Libia es un Estado con el islam como religión oficial y la sharia como fuente principal de la legislación. Un aspecto que no provoca ningún rechazo en una sociedad profundamente conservadora y donde los sentimientos religiosos -durante cuatro décadas de dictadura- han aflorado con enorme vigor. Por lo demás, el plan describe un Estado homologable a las democracias europeas. Se garantizarán la igualdad ante la ley, las libertades de expresión, de manifestación y de formación de partidos y organizaciones; se protegerán los derechos de las minorías, y se prohibirá la discriminación por razones ideológicas, étnicas, religiosas y de género o filiación tribal. 
Com punyetes volen compatibilitzar la primera part des paràgraf amb la segona? La sharia és el domini de la religió sobre la política. Amb sharia volen fer una democràcia liberal?
Al periodista no li sembla estranya aquesta mescla, no es fa cap pregunta.

On és el pa de tota la vida?

30 Agost, 2011

On és es pa de tota sa vida?

Una de ses raons -i no de ses menors- per ses quals tornàrem  a Menorca va ser lo malament que se menja a Barcelona. Trobar pa mengívol és una proesa digna des millors cercadors: Sherlock Holmes, Poirot o Google. Un dia, vaig trobar a Sant Andreu aquesta pintada. Vaig veure que no estàvem tot sols en sa lluita.

Paisatges mínims

13 Agost, 2011

Aquesta serà una sèrie d’aquest bloc. Coses petites que vistes de prop no semblen lo que són. Per qui ho vulgui saber, una vista general a un enllaç. Començam amb un de prop de ca meva:

Vista aèria de muntanyes desèrtiques

Vols veure què és? Mira-ho aquí.

Els meus herois

12 Agost, 2011

En Montaigne es va retirar a una torre.

Aquest és un bloc casolà. També ho són els meus herois. En Pascal, que va dir que tot lo dolent que li va passar va ser per sortir de la seva habitació. En Bouvard i en Pecuchet, que es varen retirar a aprendre coses quan els va tocar una herència. En Càndid, que va dir que era hora de dedicar-se a cuidar un hort. Per damunt de tots, en Montaigne, el primer blogger, reclòs a la seva torre per dedicar-se a llegir als clàssics. I molts més que aniran sortint a aquestes entrades, per fer honor a la dita, domi manere convenit felicibus, convé als feliços romandre a casa.